El treball precari és un concepte central dins les discussions al si del moviment sobre la reorganització capitalista del treball i les relacions de classe en l'actual economia global. Silvia Federici analitza el potencial i els límits d'aquest concepte com a eina analítica i organitzativa. Defensa que el treball reproductiu és un continent ocult de treball i lluita que el moviment ha de reconèixer en la seva activitat política, si del que es tracta és d'abordar les qüestions clau a què ens enfrontem a l'hora d'organitzar una alternativa a la societat capitalista. Com lluitem contra el treball reproductiu sense destruir-nos a nosaltres mateixes i les nostres comunitats? Com creem un moviment que s'autoreprodueixi? Com superem les jerarquies sexuals, racials i generacionals construïdes a partir del salari?

 

Aquesta conferència es va pronunciar el 28 d'octubre de 2006 a la llibreria Bluestockings Radical Bookstore de Nova York, en el marc dels debats This is Forever: From Inquiry to Refusal

 

Ho dèiem abans i ho mantenim ara. El procés d'autodeterminació a Escòcia i a Catalunya són diferents. Les realitats sociodemogràfiques i econòmiques d'ambdós actors en els respectius contextos en són un primer exemple. Com també ho és el fet que aquí no s'inclou de forma directa el conjunt de la nació catalana en la pregunta, com sí que s'ha fet a l'escocès, per raons debatudes a bastament. Però, segurament, són elements com el referèndum pactat amb el govern estatal, el fet que l'opció independentista s'associés molt a un partit i un líder, l'SNP i Alex Salmond, la força del no, amb més d'un 40% de vot confirmat abans que comencés la pugna pels indecisos, o la història de “concòrdia” i de debat i contradebat democràtic que hi hagut tradicionalment entre Westminster i Hollyrood, entre l'Imperi i Escòcia, els que millor il·lustren les diferències de punt de partida entre Escòcia i Catalunya.

Les esquerres i la Unió Europea

 

Preguntem a representats de diferents forces polítiques de l'esquerra europea sobre el seu posicionament vers la UE, les seves polítiques econòmiques, repressives i exteriors, així com respecte els drets nacionals dels pobles

 

24 de setembre del 2014: ahir, retirada de la reforma de llei de l’avortament i dimissió d’Alberto Ruiz Gallardon. Però les feministes no hem sortit de festa. Ahir, les reunions habituals, preparació de la manifestació del diumenge (per la despenalització de l’avortament), converses sobre la notícia del dia, sí, però també converses sobre tots els altres temes que tenim sobre la taula. Cap festa, ni un minut d’aturada. Per què? Per què les feministes no estem celebrant aquesta victòria? No sabem guanyar? Segurament no, falta de costum. Però no és (només) això.

Si segles de cultura política totalitarista colonial no ens haguessin esberlat gairebé del tot les neurones mediàtiques, les últimes declaracions de Carme Chacón --l'ex-ministra de la Guerra a l'imperi on el Sol mai no es pon--, no s'haurien escampat com ha succeït aquests dies. Unes declaracions esbombades abans i després que, a Barcelona, prop de dos milions de persones ens recreéssim als carrers per expressar esgotament profund i esperança major, i anhel de votar i guanyar la independència. Des de la V gegantina fins a les commemoracions de l'esquerra independentista pels espais urbans de la lluita a Barcelona, la gentada s'amorrà a l'asfalt. Fins els llibertaris compongueren una ratlla i un bloc antiautoritari.

El curs que ara iniciem ve determinat per tres grans dates (9N, eleccions autonòmiques anticipades i eleccions municipals) que cal emmarcar-les dins d'una mateixa estratègia que trenqui el règim imposat i ens acosti a un procés constituent per aconseguir la plena llibertat.

 

Text del parlament realitzat en l'acte organitzat per Som Països Catalans al Fossar de les Moreres de Barcelona el 10 de setembre de 2014 en homenatge als defensors de la ciutat fa 300 anys i a 3 segles de resistència.

 

Companyes i companys

 

Som a la vespra de l'Onze de Setembre, som al Fossar de les Moreres, i enguany no és una Diada qualsevol. Els esdeveniments polítics al Principat de Catalunya i als Països Catalans, amb la consulta convocada per al 9 de Novembre, fan que allò que s'ha volgut anomenar “tricentenari” prenga un significat i força molt clars.

 

Avançar des del feminisme cap a la construcció d’un projecte socialista, independentista i feminista per CANVIAR-HO TOT.

Tothom sabem que els darrers mesos una epidèmia d’Ebola s’ha estès per l’occident d’Àfrica i que ha matat quasi 2.000 persones. Des de fa setmanes els mitjans de comunicació ens ho han anat explicant. De vegades de manera pausada, però sovint amb notícies alarmistes, com per exemple la de l’hospitalització fa unes setmanes d’un nigerià a Alacant. Sembla com si el drama de l’Ebola, a part de a les farmacèutiques, els estigui anant molt bé als governs i grups de pressió que volen estendre la por a l’arribada d’immigrants (recordeu allò de “50.000 subsaharians esperen assaltar la tanca de Melilla”?).

Escòcia ha estat durant molt temps una nació. No trigarem a saber si els ciutadans volen ara que aquesta nació esdevingui un estat. Espero que ho facin. No només per obrir noves oportunitats per al país, sinó també perquè trencarà l’atrofiat i decadent Estat britànic i la seva eficàcia com a vassall dels Estats Units es reduirà.

El concepte de comunitati juga un paper important en el pensament de Marx, perquè resitua la posició de l’individu relacionant-lo amb la comunitat. Cal assenyalar immediatament però, que l’ús del terme "comunitat" variarà en la maduració dels escrits de Marx, especialment a partir de les reflexions dels Grundrisse.

"Rojbas!" "Bon dia" món,  un món que ha esperat al fet que els kurds yazidis a Sinjar (Sengal) fossin víctimes de la 73ena massacre de la seva història per obrir els ulls a la realitat genocida del grup anomenat Estat Islàmic (ISIS o IS)!

L'Estat Islàmic ha estat cometent massacres a Síria durant gairebé dos anys, sense cap indignació o acció global. De fet, fins i tot va ser recolzat per diversos governs en l'intent entusiasta per enderrocar Bashar al-Assad sense importar a quin preu.

Fes-te ja amb el nou PERSPECTIVES!

El preu de la salut

Ja podeu llegir la darrera publicació d'Espai Fàbrica "El preu de la salut. Interessos, classe i model sanitari"

Questionari