En motiu de les eleccions municipals, des d'EspaiFàbrica volem contribuir al debat sobre les potencialitats i els límits del municipalisme com a eina al servei de la transformació i la construcció d'alternatives.

 

Al llarg d'aquests dies i fins a la celebració de les eleccions, anirem publicant articles. 

 

 

 

 

MONOGRÀFIC: Alternatives des del municipalisme

  • Una visió crítica del programa de salut municipal de Barcelona en Comú
    Escrit per
    Una visió crítica del programa de salut municipal de Barcelona en Comú

     

    Sembla que Barcelona en Comú pot guanyar les eleccions d'aquest diumenge. Per això és important que les barcelonines estiguin ben assabentades de les conseqüències d'aquesta possible victòria de la coalició de forces velles (ICV) i noves (Podemos, Procés Constituent) sobre la salut publica dels ciutadans. Aquí, sense entrar en valoracions polítiques sobre el rol d'ICV a la coalició, repasso algunes propostes que s'han produït durant les darreres setmanes sobre el projecte a l'àrea de la salut municipal.

    a Alternatives des del municipalisme Llegeix 245 vegades
  • Tarragona: prou ulleres fosques!!! Bufa un nou vent!
    Escrit per
    Tarragona: prou ulleres fosques!!! Bufa un nou vent!

    Deia Josep Alomà, el 24 de març de 1933:

    “Tarragona, con sus murallas, su catedral, su clima benigno, su quietud, nunca alterada por nada debido a la falta de industrias que le dieran vida y movimiento, es lugar apropiado para los zánganos, que, cansados de no hacer otra cosa que chupar la sangre del pueblo que trabaja, necesitan terminar tranquilamente su vida de parásitos. Para completar su obra está la institución religiosa, que, con sus enormes tentáculos, se cuida de tener sumidos en la ignorancia a los miembros de la clase laboriosa que todo lo produce.”

    a Alternatives des del municipalisme Llegeix 108 vegades
  • Caminem per poder ser
    Escrit per
    Caminem per poder ser

    Per saber on anem, sovint, hem de fer una mirada enrere per saber d’on venim. Ara, amb tants reptes al davant i amb la il·lusió del primer dia, hem obert nous camins per on fem passar tot el nostre carruatge d’idees i propostes, amb la complicitat de moviments i col·lectius. Hem participat en espais d’autoorganització popular, de cooperació veïnal o d’organització política i, en la majoria de casos, hi seguim treballant. Són el resultat d’anys de feina, de cooperació i de debat. I aquests s’han fet camí a base de moltes hores i feina, però també a base de cops, repressió i molta consciència. Un compromís ferm que, com ja sabem, sempre ha tingut el propòsit d’avançar i, durant molts anys, ho ha fet sol.

    a Alternatives des del municipalisme Llegeix 251 vegades
  • La CUP en un àmbit rural. Anar més enllà de l’urbanocentrisme
    Escrit per
    La CUP en un àmbit rural. Anar més enllà de l’urbanocentrisme

    Mes de gener, Centre cívic Joan Oliver “Pere Quart”, Barcelona. Per un municipalisme al servei de les classes populars.  Hi vam anar tres persones de la CUP del Priorat. Vam anar, entre moltes altres, a la taula rodona “La Unitat Popular en pobles petits”, a càrrec de la Roser Sayeras, de Viladamat. Sens dubte, i tenint clar que ens interessava tot el conjunt de les jornades, aquesta taula rodona era, potser, el principal motiu d’haver anat a Barcelona.  Segurament va ser el primer dia que podíem parlar amb gent amb una realitat similar a la nostra i, segurament, va ser el dia en què ens vam convèncer més per crear i treballar llistes de la CUP en els pobles del Priorat on ho poguéssim fer.

    a Alternatives des del municipalisme Llegeix 251 vegades
  • Municipalisme per capgirar-ho tot
    Escrit per
    Municipalisme per capgirar-ho tot

    Municipalisme és centrar les lluites en els nostres espais de major proximitat per resoldre tots aquells problemes que ens afecten a les classes populars. És identificar quins són els conflictes, les desigualtats i les agressions que patim com a treballadores, com a dones, com a joves, com a aturades, com a classe, i generar espais de lluita i contrapoder per subvertir i capgirar l'actual sistema. Barri a barri, omplint tots els racons de Barcelona —i de més enllà— de lluitadores comunitàries, feministes i socialistes. La lluita de les treballadores sexuals per una vida digna sense les imposicions patriarcals de l'Ajuntament, la de les joves que exigeixen espais on relacionar-se i enxarxar-se, la lluita de les treballadores contra la precarització i l'explotació i la ferma defensa de que allò personal és polític i que el treball de cures, anomenat domèstic per distingir-lo del treball laboral i públic, ha de ser reconegut socialment com a treball són lluites que s'emmarquen dins el municipalisme.

    a Alternatives des del municipalisme Llegeix 550 vegades
  • El municipalisme serà al carrer o no serà
    Escrit per
    El municipalisme serà al carrer o no serà

    Ismael Dot i Xavier Genero

     

    Us heu d’educar, les vint-i-quatre hores del dia, per aprendre a debatre, a prendre decisions de forma col·lectiva. Heu de rebutjar la idea que algun líder vindrà i li dirà a la gent què ha de fer. En lloc d’això, heu d’aprendre a exercir l’autogovern com a pràctica col·lectiva. Ensenyar-nos els uns als altres. Quan poses deu persones juntes i els demanes una solució a un problema o els fas una pregunta, busquen de forma col·lectiva una resposta. Crec que d’aquesta forma trobaran la solució correcta. I aquesta discussió servirà per a polititzar-los.”

    Salih Muslin, copresident del PYD, Kurdistan (novembre de 2014)

     

    25 de maig. L'endemà, com pot afectar la ressaca postelectoral el municipalisme transformador de base? Què ens ha portat fins aquí? La matinada següent, on torna a començar el carrer, principi i final de tot cicle polític?

    a Alternatives des del municipalisme Llegeix 788 vegades
  • Pot el municipalisme contribuir a erosionar el sistema patriarcal capitalista?
    Escrit per
    Pot el municipalisme contribuir a erosionar el sistema patriarcal capitalista?

    S’acosten les eleccions municipals a Catalunya i és un bon moment per preguntar-se dues qüestions en relació amb les nostres apostes polítiques. La primera és veure si, des de les candidatures rupturistes, estem assumint el repte d’incorporar de manera efectiva i transversal el gènere en els nostres plantejaments polítics. I la segona és si aquests plantejaments van més enllà de la reforma i contribueixen, o poden contribuir, a erosionar el sistema patriarcal capitalista. En aquest sentit, és imprescindible fer una aproximació a la realitat que comprengui el patriarcat i el capitalisme com a sistemes indestriables i interdependents. Així, l’expressió patriarcat capitalista, d’acord amb Z. Eisenstein (1980) designa “la relació dialèctica, que es reforça mútuament, entre l’estructura de classes capitalista i l’estructuració sexual jerarquitzada”.i

    a Alternatives des del municipalisme Llegeix 955 vegades
  • Bufa un nou vent!
    Escrit per
    Bufa un nou vent!

    La CUP hem triplicat les llistes que presentarem arreu del Camp de Tarragona, i el mateix passa a la resta dels Països Catalans. La presència de les CUP als ajuntaments és més necessària que mai. El reajustament econòmic capitalista ens ha dut a una situació social d'excepció arreu del país i de tots els pobles de la Mediterrània. Davant la creixent acumulació per despossessió, les CUP d'arreu del territori tenim el deure de facilitar les lluites populars, l'apoderament de les classes populars, l'adquisició d'una consciència de classe (qui ho té més clar és qui guanya la lluita de classes per golejada, com deia Warren Buffett).

    a Alternatives des del municipalisme Llegeix 424 vegades
  • Construïr el municipalisme de ruptura, una tasca del jovent dels Països Catalans.
    Escrit per
    Construïr el municipalisme de ruptura, una tasca del jovent dels Països Catalans.

    Marc Espanyol i Raimon Pujol

    La vertebració de la unitat popular a cada municipi i la construcció i exercici de la sobirania són les principals apostes del municipalisme popular. D’aquell municipalisme que posa el centre de l'acció política en el municipi i la seva gent, les seves necessitats i els seus problemes. Que arrela als barris i es construeix des dels barris, de manera col·lectiva i comunitària, apostant per la transformació social de les realitats més properes. Des d’una perspectiva nítidament anticapitalista i feminista.

    a Alternatives des del municipalisme Llegeix 911 vegades
  • El cementiri sociovergent
    Escrit per
    El cementiri sociovergent

    El passat 22 de gener l'explosió controlada dels mitjans informatius sobre el cas 4F traslladava el debat mediatitzat a un plató de TV3 (.CAT) i allà, conjuntament, Carles Martí (PSC) i Joaquim Forn (CiU) posaven de manifest el consens realment existent entre els dos grans pilars partidistes del sistema principatí sobre la "realitat i allò que ocorre" a la ciutat de Barcelona.

    a Alternatives des del municipalisme Llegeix 628 vegades

 

El govern de la Generalitat publicava recentment la Resolució per la qual el Departament de Salut, el Servei Català de la Salut i l'Institut Català de la Salut amb l'Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya encarregaven el projecte per a l’anonimització de la informació de les dades sanitàries de caràcter personal. Es donava un pas més en el controvertit projecte VISC+ l'objectiu del qual és la venda de les dades recopilades pel sistema públic de salut -els historials sanitaris de tota la població- al sector privat. Els dubtes i riscos que aquest projecte genera són molts, i van des de la lluita per a l'autorització expressa de la persona prèvia a la venda de les seves dades sanitaries, passant pels riscos que comportaria la reidentificació de les persones (com ja ha succeït en alguns països), o els efectes que tindria la traslladar la capacitat planificadora per al sistema públic de salut.

Tots recordem la primavera del 2011. Places plenes, mans alçades i sentiments contradictoris. D’una banda un cert ressentiment. Tota aquella gent ja podia haver sortit fa anys, en alguna de les innumerables convocatòries que havíem promogut. On eren fins ara?. De l’altra, l’esperança de veure que quelcom es trencava. El silenci imposat, la política de la delegació, del consens i de la desmobilització. I que per les seves escletxes s‘hi escolaven multituds de poble amb una alegria pròpia de l’adolescència. Aquell “No ens representen” junt amb la voluntat de canviar-ho tot va entrar dins nostre per quedar-s’hi, ni que sigui com a petjada d’unes setmanes de fa ja uns quants anys.

Entrevista a Miren Etxezarreta, economista i membre del Seminari d’Economia Crítica Taifa, col·labora amb la campanya contra la privatització de les pensions impulsada per l’Assemblea Salvem les Pensions de Sants, des d’on ajuda a desmuntar els arguments que defensen que les pensions públiques són insostenibles i que apunten cap a la seva privatització.

«Amb la mateixa energia que condemnem el capitalisme, les esquerres radicals ens pronunciem per i postulem una societat alternativa, que, en alguns casos, té com a referència els diversos models de socialisme i, en d'altres, els diversos models de comunitarisme»

 

Discurs del vicepresident de Bolívia, Álvaro García Linera

Necessitat de dissenyar societats alternatives al capitalisme

Al discurs del vicepresident de Bolívia, Álvaro García Linera, hi ha dos punts bàsics en què, segurament, coincidim la gran majoria de corrents i col·lectius d'esquerra que hi ha a tot el planeta. Un, en relació amb el capitalisme o la societat a destruir: que aquest sistema «és una civilització que ha subordinat tots els aspectes de la vida a una maquinària d'acumulació de guanys».

Grècia és una economia dependent i rendista. Dependent, perquè ha d’importar una bona part de la seva energia i tot un seguit de mercaderies que no produeix. Rendista, perquè la seva classe dominant resulta més competent a l’hora de captar la riquesa produïda, directament o per mitjà del seu Estat, que per invertir o innovar. El deute,i en el fons, no és sinó el reflex d'aquestes característiques, i l'alternativa passa per "la destrucció dels fonaments del sistema oligàrquic" (en paraules de Yanis Varoufakis).

Una cooficialitat plena castellà-català consolidaria un marc sociolingüístic gens simètric: el que fa que actualment la llengua comuna dels catalans, almenys a les zones més poblades, sigui el castellà. Consolidaria, doncs, l’actual terreny de joc comunicatiu, en què la llengua forta es va imposant per la seva pròpia inèrcia, sense forçar res. Aquesta inèrcia només es pot trencar amb una desinhibida discriminació positiva del català en tots els àmbits públics, i la fórmula legal menys eufemística i més efectiva per acollir-la és l’oficialitat única.

Assistim en els últims temps, i de bracet del canvi estratègic de l'esquerra abertzale, a un núvol de nous conceptes, i sobretot de nous continguts en els conceptes coneguts, que obliguen a la realització d'un debat en profunditat i a una aproximació analítica amb l'objecte de recuperar-los per al procés d'emancipació. En aquest sentit hem de considerar la nova concepció liberal postmoderna sobre la solució democràtica a la qüestió nacional que ha portat a la progressiva substitució de l'històric Dret d'Autodeterminació pel Dret a Decidir.

'Apreta fort les dents, apreta els punys. Infla't d'aire els pulmons, obre bé els ulls.' Ovidi Montllor i Mengual (1942-1995), fill d'Alcoi, d'un pare anarquista i d'una mare que li transmeté l'amor per a fruir de la vida. Teixidor, mecànic, cambrer, xofer, ferrer, pastor de cabres, perruquer de senyores, venedor de peix, pescador, canonaire, ordidor, aprenent de decoració, mosso de magatzem, tres hores de representant, fotocopista al banc... de professió actor, cantant i poeta.

Maria Colera entrevista Jule Goikoetxea, doctora en Ciències Polítiques, sobre la construcció estatal feminista, poder/contrapoder i hegemonia/universalitat.

A les teves intervencions i escrits reclames la creació d’un estat feminista basc. En què consisteix aquest estat feminista?

El que jo més he treballat ha estat la construcció estatal, la construcció estatal feminista, més que l’estat feminista. En quin sentit? L’estat es pot definir de manera estàtica o com a procés, i jo prefereixo entendre’l com a procés. En què consisteix la construcció estatal feminista? Doncs en el fet que, a l’hora de fer polítiques públiques, d’articular discursos oficials, de decidir què és què —és a dir, què serà ocupació, què feina quines polítiques públiques es faran, si la feina es cobrarà, o només l’ocupació, o res, què entrarà dins de la lògica del mercat i què no, més encara, si hi haurà dones i homes en aquest estat feminista basc, com s’ocuparà l’espai públic, fins a quin punt serà la llar espai públic o privat...—, es faci des d’una perspectiva feminista. Això és fer construcció estatal des d’una perspectiva feminista.

L'acord signat entre Grècia i la UE després de tres setmanes d'animades negociacions és un compromís assolit sota coacció econòmica. L'únic mèrit per a Grècia és que ha mantingut el govern de Syriza viu i capaç de lluitar en un futur. Aquest dia no és llunyà. Grècia haurà de negociar un acord de finançament a llarg termini al juny, i té pagaments substancials de deute al juliol i agost. En els propers quatre mesos, el Govern haurà d'actuar unit per a salvar aquests obstacles i aplicar el seu programa radical. L'esquerra europea té interès en l'èxit grec, si això és per fer retrocedir les forces de l'austeritat que s'estan escanyant el continent.

Judit FontHelena OjedaXavier Urbano

 

La voluntat d'aquestes línies no és donar cap lliçó, sinó posar sobre la taula un debat que ja té lloc en diversos espais, però que pensem que encara no ha pres una dimensió col·lectiva. Intentem donar arguments i aportar-hi una perspectiva construïda de forma coral, a sis mans, però molt vinculada als projectes on som i per on hem passat. Som conscients que hi ha temes clau que cal desenvolupar amb profunditat, com ara quin ha de ser el paper de l'administració davant la gestió comunitària. Esperem, però, que aquest i altres temes els continuem treballant plegats.

El preu de la salut

Ja podeu llegir la darrera publicació d'Espai Fàbrica "El preu de la salut. Interessos, classe i model sanitari"

Monogràfic