El referèndum que s'ha de celebrar diumenge a Grècia no és un debat polític. És una batalla d'una guerra en curs entre la societat grega i la Unió Europea i el Fons Monetari Internacional, en la qual s'està intentant convertir Grècia en l'experiment més brutal d'enginyeria neoliberal.

/1/ Les negociacions es van estancar perquè els creditors de Grècia /A/ van rebutjar reduir el nostre impagable deute públic i /B/ insistiren que l'havien de tornar “paramètricament” els membres més febles de la nostra societat, els seus fills i néts.

Els estats estan fundats en el poder, les democràcies estan basades en el consens col·lectiu. Els Estats solament administren, mentre que les democràcies governen.

Abdullah Öcalan

 

Pròleg

La proposta d'Abdullah Öcalan sobre el confederalisme democràtic (CD) ens presenta una de les alternatives al capitalisme més atractives formulades en el que va de segle XXI: ningú millor que ell per a explicar i defensar el que és, a parer seu, una solució «per a la qüestió kurda [però també per al Pròxim Orient, i per escapar de l'opressió] i la dominació global del sistema capitalista modern».i

 Axier Lopez i Lander Arbelaitz

 

La coalició d’esquerres i independentista basca EH Bildu ha rebut més de 300.000 vots al sud d’Euskal Herria. Tot i així,el retrocés electoral patit principalment a Biscaia i Guipúscoa ha obert el debat sobre el seu propi caràcter. Ha anat la coalició massa ràpid als llocs on ha estat governant? O massa lent, potser? Aquesta davallada és conjuntural o respon a qüestions d’arrel?

El mandat d’Ada Colau encara no ha començat i ja ha patit la primera sotragada. Potser ha estat una ensopegada, però crec que és bo, per als temps que corren, que mirem d’analitzar què ha passat. Abans de mossegar, si us plau, llegiu aquest text sencer. Després, si escau, linxeu-me (per totes bandes).

En motiu de les eleccions municipals, des d'EspaiFàbrica volem contribuir al debat sobre les potencialitats i els límits del municipalisme com a eina al servei de la transformació i la construcció d'alternatives.

 

Al llarg d'aquests dies i fins a la celebració de les eleccions, anirem publicant articles. 

 

 

 

 

MONOGRÀFIC: Alternatives des del municipalisme

  • Lluita institucional municipal: de l'acumulació per despossessió a la construcció d'hegemonia
    Escrit per
     Lluita institucional municipal: de l'acumulació per despossessió a la construcció d'hegemonia

    Abans d'aproximar-nos a la significació de la lluita institucional municipal hem de contextualitzar el moment en què ens trobem pel que fa a l'estratègia capitalista i les necessitats del moviment d'emancipació, ambdós amb una visió municipal.

     

    Les classe dominant vol finalitzar absolutament el procés d'acumulació per despossessió als ajuntaments, perquè necessita nous mercats on trobar beneficis i una fórmula per debilitar encara més la classe treballadora. Així, passaran a una nova etapa on finalitzaran el procés de privatitzacions pel que fa a la gestió, alhora que ja desenvolupen nous paradigmes jurídics a través dels quals pretenen prohibir les remunicipalitzacions.

     

    a Alternatives des del municipalisme Llegeix 639 vegades
  • Som aquí per exercir totes les sobiranies, inclosa la personal de totes i tots
    Escrit per
    Som aquí per exercir totes les sobiranies, inclosa la personal de totes i tots

    La Laia Estrada Cañón i jo mateix serem els dos regidors de la CUP de Tarragona a l'Ajuntament de la ciutat els propers anys. Hi ha hagut més de 4.000 persones que ens han votat i ens hem quedat a una cinquantena de vots d'aconseguir un tercer regidor. Els resultats són producte de la feina feta per un munt de gent tant al carrer durant els darrers anys com durant la campanya, una campanya que hem fet des de baix, des de la confecció del programa (amb més de 250 participants) fins a la concreció de les feines.

    a Alternatives des del municipalisme
    Etiquetes: sobirania Tarragona CUP
    Llegeix 496 vegades
  • El nou vent ja ha irromput als ajuntaments
    Escrit per
    El nou vent ja ha irromput als ajuntaments

    Els resultats de diumenge no ens podien deixar una altra cosa que un gran somriure als llavis i una emoció desbordant. Tarragona, la Canonja, Torredembarra, Alcover, el Pla, Valls, els Guiamets, la Vilella, Riudoms i... Reus!!! Les fortes arrels de Reus! A les nostres comarques, les CUP hem irromput amb força als ajuntaments, i no som cap excepció, arreu dels Països Catalans les formiguetes de la CUP hem estat el nou vent que ha entrat sense permís ni invitació. Un nou vent que aixecarà catifes, que aixecarà els culs acomodats a les poltrones, vent que tant de bo sigui huracanat, com ho ha estat a la capital del Baix Camp.

    a Alternatives des del municipalisme Llegeix 382 vegades
  • Una visió crítica del programa de salut municipal de Barcelona en Comú
    Escrit per
    Una visió crítica del programa de salut municipal de Barcelona en Comú

     

    Sembla que Barcelona en Comú pot guanyar les eleccions d'aquest diumenge. Per això és important que les barcelonines estiguin ben assabentades de les conseqüències d'aquesta possible victòria de la coalició de forces velles (ICV) i noves (Podemos, Procés Constituent) sobre la salut publica dels ciutadans. Aquí, sense entrar en valoracions polítiques sobre el rol d'ICV a la coalició, repasso algunes propostes que s'han produït durant les darreres setmanes sobre el projecte a l'àrea de la salut municipal.

    a Alternatives des del municipalisme Llegeix 596 vegades
  • Tarragona: prou ulleres fosques!!! Bufa un nou vent!
    Escrit per
    Tarragona: prou ulleres fosques!!! Bufa un nou vent!

    Deia Josep Alomà, el 24 de març de 1933:

    “Tarragona, con sus murallas, su catedral, su clima benigno, su quietud, nunca alterada por nada debido a la falta de industrias que le dieran vida y movimiento, es lugar apropiado para los zánganos, que, cansados de no hacer otra cosa que chupar la sangre del pueblo que trabaja, necesitan terminar tranquilamente su vida de parásitos. Para completar su obra está la institución religiosa, que, con sus enormes tentáculos, se cuida de tener sumidos en la ignorancia a los miembros de la clase laboriosa que todo lo produce.”

    a Alternatives des del municipalisme Llegeix 448 vegades
  • Caminem per poder ser
    Escrit per
    Caminem per poder ser

    Per saber on anem, sovint, hem de fer una mirada enrere per saber d’on venim. Ara, amb tants reptes al davant i amb la il·lusió del primer dia, hem obert nous camins per on fem passar tot el nostre carruatge d’idees i propostes, amb la complicitat de moviments i col·lectius. Hem participat en espais d’autoorganització popular, de cooperació veïnal o d’organització política i, en la majoria de casos, hi seguim treballant. Són el resultat d’anys de feina, de cooperació i de debat. I aquests s’han fet camí a base de moltes hores i feina, però també a base de cops, repressió i molta consciència. Un compromís ferm que, com ja sabem, sempre ha tingut el propòsit d’avançar i, durant molts anys, ho ha fet sol.

    a Alternatives des del municipalisme Llegeix 708 vegades
  • La CUP en un àmbit rural. Anar més enllà de l’urbanocentrisme
    Escrit per
    La CUP en un àmbit rural. Anar més enllà de l’urbanocentrisme

    Mes de gener, Centre cívic Joan Oliver “Pere Quart”, Barcelona. Per un municipalisme al servei de les classes populars.  Hi vam anar tres persones de la CUP del Priorat. Vam anar, entre moltes altres, a la taula rodona “La Unitat Popular en pobles petits”, a càrrec de la Roser Sayeras, de Viladamat. Sens dubte, i tenint clar que ens interessava tot el conjunt de les jornades, aquesta taula rodona era, potser, el principal motiu d’haver anat a Barcelona.  Segurament va ser el primer dia que podíem parlar amb gent amb una realitat similar a la nostra i, segurament, va ser el dia en què ens vam convèncer més per crear i treballar llistes de la CUP en els pobles del Priorat on ho poguéssim fer.

    a Alternatives des del municipalisme Llegeix 661 vegades
  • Municipalisme per capgirar-ho tot
    Escrit per
    Municipalisme per capgirar-ho tot

    Municipalisme és centrar les lluites en els nostres espais de major proximitat per resoldre tots aquells problemes que ens afecten a les classes populars. És identificar quins són els conflictes, les desigualtats i les agressions que patim com a treballadores, com a dones, com a joves, com a aturades, com a classe, i generar espais de lluita i contrapoder per subvertir i capgirar l'actual sistema. Barri a barri, omplint tots els racons de Barcelona —i de més enllà— de lluitadores comunitàries, feministes i socialistes. La lluita de les treballadores sexuals per una vida digna sense les imposicions patriarcals de l'Ajuntament, la de les joves que exigeixen espais on relacionar-se i enxarxar-se, la lluita de les treballadores contra la precarització i l'explotació i la ferma defensa de que allò personal és polític i que el treball de cures, anomenat domèstic per distingir-lo del treball laboral i públic, ha de ser reconegut socialment com a treball són lluites que s'emmarquen dins el municipalisme.

    a Alternatives des del municipalisme Llegeix 924 vegades
  • El municipalisme serà al carrer o no serà
    Escrit per
    El municipalisme serà al carrer o no serà

    Ismael Dot i Xavier Genero

     

    Us heu d’educar, les vint-i-quatre hores del dia, per aprendre a debatre, a prendre decisions de forma col·lectiva. Heu de rebutjar la idea que algun líder vindrà i li dirà a la gent què ha de fer. En lloc d’això, heu d’aprendre a exercir l’autogovern com a pràctica col·lectiva. Ensenyar-nos els uns als altres. Quan poses deu persones juntes i els demanes una solució a un problema o els fas una pregunta, busquen de forma col·lectiva una resposta. Crec que d’aquesta forma trobaran la solució correcta. I aquesta discussió servirà per a polititzar-los.”

    Salih Muslin, copresident del PYD, Kurdistan (novembre de 2014)

     

    25 de maig. L'endemà, com pot afectar la ressaca postelectoral el municipalisme transformador de base? Què ens ha portat fins aquí? La matinada següent, on torna a començar el carrer, principi i final de tot cicle polític?

    a Alternatives des del municipalisme Llegeix 1312 vegades
  • Pot el municipalisme contribuir a erosionar el sistema patriarcal capitalista?
    Escrit per
    Pot el municipalisme contribuir a erosionar el sistema patriarcal capitalista?

    S’acosten les eleccions municipals a Catalunya i és un bon moment per preguntar-se dues qüestions en relació amb les nostres apostes polítiques. La primera és veure si, des de les candidatures rupturistes, estem assumint el repte d’incorporar de manera efectiva i transversal el gènere en els nostres plantejaments polítics. I la segona és si aquests plantejaments van més enllà de la reforma i contribueixen, o poden contribuir, a erosionar el sistema patriarcal capitalista. En aquest sentit, és imprescindible fer una aproximació a la realitat que comprengui el patriarcat i el capitalisme com a sistemes indestriables i interdependents. Així, l’expressió patriarcat capitalista, d’acord amb Z. Eisenstein (1980) designa “la relació dialèctica, que es reforça mútuament, entre l’estructura de classes capitalista i l’estructuració sexual jerarquitzada”.i

    a Alternatives des del municipalisme Llegeix 1609 vegades

 

El govern de la Generalitat publicava recentment la Resolució per la qual el Departament de Salut, el Servei Català de la Salut i l'Institut Català de la Salut amb l'Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya encarregaven el projecte per a l’anonimització de la informació de les dades sanitàries de caràcter personal. Es donava un pas més en el controvertit projecte VISC+ l'objectiu del qual és la venda de les dades recopilades pel sistema públic de salut -els historials sanitaris de tota la població- al sector privat. Els dubtes i riscos que aquest projecte genera són molts, i van des de la lluita per a l'autorització expressa de la persona prèvia a la venda de les seves dades sanitaries, passant pels riscos que comportaria la reidentificació de les persones (com ja ha succeït en alguns països), o els efectes que tindria la traslladar la capacitat planificadora per al sistema públic de salut.

Tots recordem la primavera del 2011. Places plenes, mans alçades i sentiments contradictoris. D’una banda un cert ressentiment. Tota aquella gent ja podia haver sortit fa anys, en alguna de les innumerables convocatòries que havíem promogut. On eren fins ara?. De l’altra, l’esperança de veure que quelcom es trencava. El silenci imposat, la política de la delegació, del consens i de la desmobilització. I que per les seves escletxes s‘hi escolaven multituds de poble amb una alegria pròpia de l’adolescència. Aquell “No ens representen” junt amb la voluntat de canviar-ho tot va entrar dins nostre per quedar-s’hi, ni que sigui com a petjada d’unes setmanes de fa ja uns quants anys.

Entrevista a Miren Etxezarreta, economista i membre del Seminari d’Economia Crítica Taifa, col·labora amb la campanya contra la privatització de les pensions impulsada per l’Assemblea Salvem les Pensions de Sants, des d’on ajuda a desmuntar els arguments que defensen que les pensions públiques són insostenibles i que apunten cap a la seva privatització.

«Amb la mateixa energia que condemnem el capitalisme, les esquerres radicals ens pronunciem per i postulem una societat alternativa, que, en alguns casos, té com a referència els diversos models de socialisme i, en d'altres, els diversos models de comunitarisme»

 

Discurs del vicepresident de Bolívia, Álvaro García Linera

Necessitat de dissenyar societats alternatives al capitalisme

Al discurs del vicepresident de Bolívia, Álvaro García Linera, hi ha dos punts bàsics en què, segurament, coincidim la gran majoria de corrents i col·lectius d'esquerra que hi ha a tot el planeta. Un, en relació amb el capitalisme o la societat a destruir: que aquest sistema «és una civilització que ha subordinat tots els aspectes de la vida a una maquinària d'acumulació de guanys».

Grècia és una economia dependent i rendista. Dependent, perquè ha d’importar una bona part de la seva energia i tot un seguit de mercaderies que no produeix. Rendista, perquè la seva classe dominant resulta més competent a l’hora de captar la riquesa produïda, directament o per mitjà del seu Estat, que per invertir o innovar. El deute,i en el fons, no és sinó el reflex d'aquestes característiques, i l'alternativa passa per "la destrucció dels fonaments del sistema oligàrquic" (en paraules de Yanis Varoufakis).

Una cooficialitat plena castellà-català consolidaria un marc sociolingüístic gens simètric: el que fa que actualment la llengua comuna dels catalans, almenys a les zones més poblades, sigui el castellà. Consolidaria, doncs, l’actual terreny de joc comunicatiu, en què la llengua forta es va imposant per la seva pròpia inèrcia, sense forçar res. Aquesta inèrcia només es pot trencar amb una desinhibida discriminació positiva del català en tots els àmbits públics, i la fórmula legal menys eufemística i més efectiva per acollir-la és l’oficialitat única.

El preu de la salut

Ja podeu llegir la darrera publicació d'Espai Fàbrica "El preu de la salut. Interessos, classe i model sanitari"

Monogràfic