Espai Fàbrica conversa amb Ercan Ayboğa i Özgür Günes Öztürk per conèixer la situació que està vivint Turquia i el Kurdistan arran de l’intent de cop d’Estat militar del proppassat 15 de juliol i la posterior repressió del Govern de Recep Tayyip Erdoğan. En aquesta primera part de l'entrevista es contextualitza la política de l'Estat turc pre-cop. 

 

Josep Manel Busqueta, Pau Llonch i Ivan Gordillo

En els darrers dies hem vist amb alegria com diverses persones s'estan sumant al debat sobre la recuperació de les sobiranies.i Un debat que algunes hem obert fa uns mesos i que, a nosaltres, des de l'esquerra independentista i anticapitalista, ens sembla totalment pertinent a l'hora de fer propostes que serveixin per substanciar, de forma concreta, en què ha de consistir avui una estratègia política superadora del capitalisme patriarcal. Per tant benvingudes, les aportacions al debat.

 

Maria Colera entrevista Angela Davis, filòsofa, professora d'Història de la Conciència a la Universitat de California, històrica dirigent del Partit Comunista dels EUA, ex membre de les Panteres Negres i investigadora especialitzada en feminisme, marxisme, abolicionisme del sistema penitenciari, teoria crítica i estudis afroamericans..

Després de transcorreguts uns dies del debat pressupostari i de la tempesta mediàtica desfermada, amb la CUP-CC com a protagonista, per la no-retirada de l’esmena a la totalitat, potser serà possible discutir amb una mica més de calma i rigor al votant d’alguns dels arguments que ha exposat el govern de JxS i que, des de l’amplificació que se n’ha fet des dels diferents espais mediàtics (premsa, radio televisió), han sigut utilitzats per criticar de forma ferotge la posició de la CUP-CC.

Entrevistem l'escriptor italià Nanni Balestrini (Milà, 1935), autor d'obres magistrals com Vogliamo tutto [Ho volem tot] o Gli invisibili [Els invisibles], que van marcar tota una generació de militants. Balestrini va venir a Barcelona a participar a Literal, Fira de Llibres i Idees Radicals, on va pronunciar la conferència «La gran revolta de les lletres». Aquesta entrevista no hauria estat possible sense la col·laboració del Matteo Mastronardi, amb la transcripció, i del Joan Sebastià Colomer, amb la traducció.

Tractem de deutes i austeritats, en plural, perquè cal diferenciar, ja que és radicalment diferent el que passa a l'àmbit privat (empresarial, personal o familiar), microeconòmic, en economia, del que passa a l'àmbit públic (estatal o federal, segons els països), és a dir, macroeconòmic.

 

L’actual crisi de deute és, en realitat, una crisi monetària a l’eurozona i una “recessió de balanços” (Koo, 2008) a escala global. Aquestes dues crisis han estat provocades per l’enfocament teòric erroni aplicat en la construcció de la unió econòmica i monetària (UEM) europea i en l’abordatge de la crisi econòmica global.

 

Un dia qualsevol, en un lloc qualsevol, no molt llunyà, en una feina qualsevol:

 

- En aquesta feina fem reunions de coordinació setmanals a les 19 hores.

- Ostres! Però jo sóc mare i aquesta hora...

- No passa res, dona, pots venir amb la teva filla, ja li donarem un paper i quatre colors... segur que la pots deixar amb algú.

El TTIP és una amenaça latent, i no menor, i cal que acompanyem la lluita al carrer d'una accelerada institucional per la municipaliltzació perquè, literalment, ens hi va la vida

 

Si el racisme o la islamofòbia són mals tan greus és per la violència que estenen en l'espai i el temps fins a determinar la majoria d'àmbits de la vida. El racisme mata, legisla, deté, deporta, explota, jutja i també escriu articles. Com el de l’1 d'abril Gihadisme a Europa. Una guerra de creences, de Xavier Díez. Per què ens preocupa en especial aquest article?

 

Xavier Díez ha integrat les llistes de la CUP, té una llarga trajectòria sindical a la USTEC-IAC i un treball acadèmic centrat en moviments socials i anarquisme que fa que sigui escoltat com una veu representativa de l'esquerra. L'article, a més, ha estat penjat al portal digital elcritic.cat, un mitjà socialment compromès. Ens preocupa que la islamofòbia i la xenofòbia puguin establir el marc de debat en espais en teoria crítics.

El proppassat 31 de març, importants figures de la literatura, la filologia i la historiografia catalanes, com també alguns estudiosos del dret lingüístic proclamaren el manifest Per un veritable procés de normalització lingüística a la Catalunya independent, el qual ha desfermat un seguit de reaccions polítiques i mediàtiques que van des de la suada sobreactuació neoinquisitorial dels mestres en pràctiques racistes i xenòfobes en l'Administració local fins a les desqualificacions dels amanuenses del gran diari de la burgesia barcelonina i d'algun dels seus biliosos opinadors, que hi ha afegit la reductio ad hitlerum i els esgarips i arguments ad hominem de rigor.

El manifest s'insereix en el debat mediàtic endegat en els sectors més sensibles a la llengua catalana arran de l'acceleració del procés independentista, especialment com a reacció a les declaracions d'alguns líders polítics sobre el manteniment de l'oficialitat de l'espanyol a la hipotètica República de Catalunya i l'Aran. Atesa la polèmica congriada arran del manifest, la qual ha transcendit al mateix Parlament de Catalunya, i el cul-de-sac a què sembla que ha arribat el debat, és interessant pronunciar-se tant sobre el contingut del manifest com sobre la qüestió del règim d'oficialitat lingüística de la república a construir. Aquí ho farem, però, seguint l'estructura que informa el manifest.

 

Divendres 15 d'abril, a petició de CiU i del PP hi ha hagut una sessió de la Comissió extraordinària perquè comparegui el govern en relació amb els fets ocorreguts el 23 de març al CUAP Peracamps i que han comportat una denúncia contra un membre del col·lectiu de suport als venedors ambulants Tras la Manta i contra mi mateix.

 

Per a la majoria de l'oposició, una ocasió per a reiterar el seu discurs securitari enfront de la venda ambulant, una oda incondicional a la Guàrdia Urbana i per a intentar desgastar el govern i la CUP Capgirem Barcelona.