Els que resisteixen són tractats com a terroristes - com a Ferguson avui, i com jo i altres activistes negres en els anys 60 i 70.

 

Tot i que la violència de l'Estat racista ha estat un tema constant en la història dels afrodescendents a Amèrica del Nord, s'ha fet especialment notable durant el govern del primer president afroamericà , l'elecció molt va ser àmpliament interpretat com l'anunci de l'arribada d'un nou , era post - racial . La pura persistència d'assassinats policials de joves negres contradiu la suposició que aquests són aberracions aïllades . Trayvon Martin a Florida i Michael Brown en Ferguson , Missouri , són només les més àmpliament conegudes de les innombrables persones negres assassinades per la policia o guàrdies privats durant el govern d'Obama . I ells, al seu torn, representen un corrent ininterromput de la violència racista , tant oficial com extra-legal , de les patrulles d'esclavistes i el Ku Klux Klan, fins a les pràctiques contemporànies d'actuació policial per perfils i els "vigilantes" d'avui dia.

Arnau Carné (BDS Bages) "La millor contribució internacional per acabar amb l'ocupació és la implementació de la campanya BDS". Ho explica en aquesta entrevista realitzada pel portal apunt.info. el novembre de 2014

 

A l'assaig Historia, arraza, nazioa, Joxe Azurmendi qüestiona l'habitual distinció entre concepció cívica, francesa, i ètnica, alemanya, de nació

 

A les 626 pàgines que conformen l'assaig Historia, arraza, nazioa. Renan eta nazionalismoaren inguruko topiko batzuk (Història, raça, nació. Renan i alguns tòpics sobre el nacionalisme)(Elkar), Joxe Azurmendi qüestiona l'opinió actualment tan estesa i acceptada sobrela distinció i contraposició entre les concepcions francesai alemanya de nació, d'acord amb la qual la francesa seria “liberal, democràtica, subjectiva, basada en la voluntat...”, segons explica el mateix Azurmendi, mentre que l'alemanya estaria basada “en la llengua, la tradició, la cultura i, finalment, sempre en la raça”. “Per tant, segons això, hi hauria una concepció democràtica de nació, la francesa, que, a Espanya, defensarien o representarien el PP i el PSOE, i una altra de racista, ètnica, romàntica, etc.”. La font d'aquest esquema actualment vigent és als debats de l'època de la guerra francoalemanya, a partir de 1870, com diu Azurmendi, sobre si Alsàcia i Lorena eren alemanyes o franceses. És per això que Azurmendi ha estudiat els treballs dels autors d'aquella època, especialment del pensador Ernest Renan (Landreger, Bretanya, 1823-París, 1892).

 

Perspectiva dels escriptors que van haver de creuar el mur de Berlín fugint del capitalisme, 25 anys després de la caiguda

* Daniel Escribano i Àngel Ferrero

 

La consulta del 9-N: resultats i límits

 

Tot i l'escepticisme que expressàrem des d'aquest mateix web quant a la possibilitat que se celebrés efectivament la consulta sobre el futur polític de Catalunya anunciada pel proppassat 9 de novembre, aquesta, finalment, ha tingut lloc i en la data prevista. Tanmateix, no l'ha convocada ni organitzada el govern de la Generalitat, tal com recollia l'acord inicial i com demanava el moviment popular per la independència. El resultat, pel que fa al nombre de persones que hi han participat, constitueix la mobilització més gran pel dret a l'autodeterminació de Catalunya des que se celebrà la primera consulta sobre la independència, a Arenys de Munt, el 13 de setembre de 2009. I resulta encara més destacable si tenim present que, després que el Tribunal Constitucional espanyol deixés sense efecte el decret de convocatòria de la consulta per la Generalitat, ha estat la mateixa societat civil que n'ha assumit l'organització. L'altra cara de la moneda, però, és que les xifres de participació assolides (33%) fan difícil de legitimar políticament mesures com una declaració d'independència. Pertany a l'àmbit de l'especulació la qüestió de si una consulta organitzada per la Generalitat, amb el preu d'incórrer en un acte de desobediència institucional, hauria permès d'assolir una participació suficient per a superar el llindar del 50%, a partir del qual els dubtes sobre la legitimitat de mesures unilaterals basades en els resultats s'esllangueixen. En canvi, és una mera constatació l'afirmació que, davant l'actitud dels òrgans centrals de l'Estat espanyol, una solució a les reivindicacions expressades per la majoria de la societat catalana exigeix que, en algun moment, les institucions catalanes travessin el Rubicó de la desobediència institucional.

Entrevista d'Ariane Kamio.

 

Joseba Sarrionandia ha compost textos expressament perquè siguin musicats. Diu que no són poemes, que poden ser textos d'un altre gènere. Siguin el que siguin, l'escriptor d'Iurreta hi tracta molts temes, des de la situació econòmica fins a l'actualitat política. Presenta les creacions originals basques amb els textos traduïts per ell mateix, vestits de tons diferents. En aquestes línies explica a la revista basca 7K algunes pinzellades del seu nou treball i el seu punt de vista sobre altres temes diversos.

«Els pobles són imaginació i voluntat. Com no ens hem d’imaginar una Euskal Herria independent?»

El furor dels mitjans occidentals sobre les dones que combaten l'ISIS és sensacionalista, miop, orientalista i menysté una lluita important.

 

Una jove kurda anomenada "Rehana" ha rebut una gran atenció dels mitjans en els últims dies, després que van sorgir informacions dient que havia matat més d'un centenar de combatents de l'ISIS -ella sola. Una foto de la bellesa somrient, vestida amb uniforme de combat i portant un rifle, encara està donant la volta al món per les xarxes socials. Tot i que les circumstàncies de Rehana segueixzen sense confirmar, la sobreabundància d'atenció que ha rebut planteja diverses qüestions importants. Se suma a la plètora d'informacions sobre glamurosos batallons de dones que s'enfronten als combatents de l'ISIS, amb poca atenció als plantejaments polítics d'aquestes valentes dones.

Quan l'any 1946 Josep Trueta va publicar The Spirit of Catalonia tot just s'havia acabat la contesa mundial i encara existia un bri d'esperança que les potències aliades farien caure la dictadura franquista.

 

Per argumentar a favor de la causa catalana, l'il·lustre metge repassava i resumia en l'obra la història d'aquest poble seu, i hi recollia amb naturalitat els fets i els grans noms del passat que havien fet dels catalans uns "bons europeus". Trueta volia convèncer les potències occidentals -especialment Anglaterra, on s'havia establert- que Catalonia no es mereixia estar sota el jou del feixisme, adduint que històricament havia demostrat el seu caràcter avançat, humanista i democràtic. Aquest discurs, òbviament, requeria una relat històric interessat -idealitzat, sens dubte- que poguera fer convergir la història del poble català amb la de les democràcies liberals, eufòriques per la victòria en la contesa mundial i convençudes de la seua superioritat moral.

 Conversem amb Mikel Aramendi, antic militant de l'esquerra radical basca i comentarista polític internacional de la premsa èuscara. L'entrevista va tenir lloc en una granja del centre de Donostia el proppassat 1 d'octubre.

 

Sembla que les relacions entre el món occidental i Rússia es compliquen un altre cop...

 

Sí, penso que enguany, que es compleix el vint-i-cinquè aniversari de la implosió del bloc oriental, el perfil del nou món europeu, d'alguna manera s'ha aclarit. I aquest perfil és molt semblant al de l'Europa clàssica, on hi havia algunes potències continentals que s'aliaven i lluitaven entre si. De moment, és clar, sense arribar a la guerra, però sí, en una confrontació continuada d'interessos i, segurament, el fet de conèixer la política del segle xix esdevé imprescindible per a entendre la política del segle xxi.

Al llarg d’aquestes últimes setmanes s’ha escrit molt sobre Kobanê. Pot ser que ja estigui narrada tota la informació al voltant de la massacre. Però sospito que Kobanê ha nascut massa tard al món, diria que el món ha “descobert” massa tard aquesta petita illa de l’esperança. Però que va succeir abans del setge dels fonamentalistes de l’Estat Islàmic?

"La divisió sexual i social del treball, la precarietat laboral i social son elements necessaris pel desenvolupament capitalista.
La lluita per un lloc de treball digne ens permet el debat sobre la reducció de la jornada laboral i el dret a gaudir de temps propi per a l'alliberament personal i social".

S. Federici


 

El dret a una feina assalariada va ser un dels eixos centrals del feminisme revolucionari dels anys setanta, juntament amb el repartiment de tots els treballs (productiu i reproductiu), la socialització del treball reproductiu per assalariar les tasques de la llar, com també el dret de les dones a decidir sobre el seu cos.

Entrevista a Maren Mantovani, de Stop the Wall.

 

Fa pocs dies vam poder veure una imatge històrica: la visita del Govern d'unitat a Gaza. Quin significat i quines transcendència té aquesta fotografia i la pròpia formació de l'executiu?

 

Israel i els seus aliats porten més de 60 anys treballant per separar el poble palestí. No només per crear diverses faccions polítiques, també més directament per separar el poble palestí, ja siguin els que viuen sota ocupació a Gaza o Cisjordània, siguin els refugiats o siguin els palestins ciutadans d'Israel. Que en aquest context s'estigui buscant la unitat és sempre una cosa positiva.

Fes-te ja amb el nou PERSPECTIVES!

El preu de la salut

Ja podeu llegir la darrera publicació d'Espai Fàbrica "El preu de la salut. Interessos, classe i model sanitari"

Monogràfic