Les esquerres i la Unió Europea

 

Preguntem a representats de diferents forces polítiques de l'esquerra europea sobre el seu posicionament vers la UE, les seves polítiques econòmiques, repressives i exteriors, així com respecte els drets nacionals dels pobles

 

Si segles de cultura política totalitarista colonial no ens haguessin esberlat gairebé del tot les neurones mediàtiques, les últimes declaracions de Carme Chacón --l'ex-ministra de la Guerra a l'imperi on el Sol mai no es pon--, no s'haurien escampat com ha succeït aquests dies. Unes declaracions esbombades abans i després que, a Barcelona, prop de dos milions de persones ens recreéssim als carrers per expressar esgotament profund i esperança major, i anhel de votar i guanyar la independència. Des de la V gegantina fins a les commemoracions de l'esquerra independentista pels espais urbans de la lluita a Barcelona, la gentada s'amorrà a l'asfalt. Fins els llibertaris compongueren una ratlla i un bloc antiautoritari.

El curs que ara iniciem ve determinat per tres grans dates (9N, eleccions autonòmiques anticipades i eleccions municipals) que cal emmarcar-les dins d'una mateixa estratègia que trenqui el règim imposat i ens acosti a un procés constituent per aconseguir la plena llibertat.

 

Text del parlament realitzat en l'acte organitzat per Som Països Catalans al Fossar de les Moreres de Barcelona el 10 de setembre de 2014 en homenatge als defensors de la ciutat fa 300 anys i a 3 segles de resistència.

 

Companyes i companys

 

Som a la vespra de l'Onze de Setembre, som al Fossar de les Moreres, i enguany no és una Diada qualsevol. Els esdeveniments polítics al Principat de Catalunya i als Països Catalans, amb la consulta convocada per al 9 de Novembre, fan que allò que s'ha volgut anomenar “tricentenari” prenga un significat i força molt clars.

 

Avançar des del feminisme cap a la construcció d’un projecte socialista, independentista i feminista per CANVIAR-HO TOT.

Tothom sabem que els darrers mesos una epidèmia d’Ebola s’ha estès per l’occident d’Àfrica i que ha matat quasi 2.000 persones. Des de fa setmanes els mitjans de comunicació ens ho han anat explicant. De vegades de manera pausada, però sovint amb notícies alarmistes, com per exemple la de l’hospitalització fa unes setmanes d’un nigerià a Alacant. Sembla com si el drama de l’Ebola, a part de a les farmacèutiques, els estigui anant molt bé als governs i grups de pressió que volen estendre la por a l’arribada d’immigrants (recordeu allò de “50.000 subsaharians esperen assaltar la tanca de Melilla”?).

Escòcia ha estat durant molt temps una nació. No trigarem a saber si els ciutadans volen ara que aquesta nació esdevingui un estat. Espero que ho facin. No només per obrir noves oportunitats per al país, sinó també perquè trencarà l’atrofiat i decadent Estat britànic i la seva eficàcia com a vassall dels Estats Units es reduirà.

El concepte de comunitati juga un paper important en el pensament de Marx, perquè resitua la posició de l’individu relacionant-lo amb la comunitat. Cal assenyalar immediatament però, que l’ús del terme "comunitat" variarà en la maduració dels escrits de Marx, especialment a partir de les reflexions dels Grundrisse.

"Rojbas!" "Bon dia" món,  un món que ha esperat al fet que els kurds yazidis a Sinjar (Sengal) fossin víctimes de la 73ena massacre de la seva història per obrir els ulls a la realitat genocida del grup anomenat Estat Islàmic (ISIS o IS)!

L'Estat Islàmic ha estat cometent massacres a Síria durant gairebé dos anys, sense cap indignació o acció global. De fet, fins i tot va ser recolzat per diversos governs en l'intent entusiasta per enderrocar Bashar al-Assad sense importar a quin preu.

Mirar d’explicar el que passa en el present a partir de la història pot ser una perfecta estupidesa. Com també ho pot ser buscar en el que van fer els nostres avis i àvies una pauta per actuar avui en dia. Tot i treballar en l’àmbit de l’estudi de la història, jo acostumo a ser dels que prefereixen veure la realitat amb ulls de present, analitzar-la a partir de la nostra experiència i actuar en conseqüència. I així anem creant fronts de conflicte, eines de lluita i nous espais. De vegades amb més èxit, d’altres amb sonors fracassos. Però, en fer-ho, som subjecte i estem ben vius. Ara bé, també és cert que la història pot estimular la nostra anàlisi del present.

Isa Garnika,  Margarita Olalla, Clara Truñó i Jep Ramoneda

 

El 19 de juliol passat es va fer la 2a Trobada Popular Municipalista, una d'aquelles rares ocasions per debatre a fons entre totes, en un territori propici per als rupturismes, sense limitacions, per a transgredir l'ordre polític, sense tisorades ideològiques. Per endavant: la TPM és un dels millors marcs que s'han impulsat en els darrers anys per a organitzar la discussió política oberta amb voluntat transformadora.

Sei da cobiza burguesa e do furor proletario. O pan gárdase na artesa i a fame ronda a diario.

Celso Emilio Ferreiro

Objectiu prioritari: exterminar el capitalisme

No ens cansem de repetir que el capitalisme és barbàrie.[i] A part de l’espoli que exerceix contra la natura, el capitalisme té unes exigències sistèmiques que exigeixen que la pròpia humanitat sigui una víctima permanent. Dins del capitalisme, la vida humana no pot florir, sotmesa com està a aquesta constant agressió en termes de l’explotació i alienació que exigeix la supervivència pròpia del sistema: “l’explotació i el control capitalista es recolza, no tant en un poder sobirà visible, sinó en el sistema de lleis que regula tota la vida de la societat”.[ii]

Fes-te ja amb el nou PERSPECTIVES!

El preu de la salut

Ja podeu llegir la darrera publicació d'Espai Fàbrica "El preu de la salut. Interessos, classe i model sanitari"

Questionari