Perspectiva dels escriptors que van haver de creuar el mur de Berlín fugint del capitalisme, 25 anys després de la caiguda

* Daniel Escribano i Àngel Ferrero

 

La consulta del 9-N: resultats i límits

 

Tot i l'escepticisme que expressàrem des d'aquest mateix web quant a la possibilitat que se celebrés efectivament la consulta sobre el futur polític de Catalunya anunciada pel proppassat 9 de novembre, aquesta, finalment, ha tingut lloc i en la data prevista. Tanmateix, no l'ha convocada ni organitzada el govern de la Generalitat, tal com recollia l'acord inicial i com demanava el moviment popular per la independència. El resultat, pel que fa al nombre de persones que hi han participat, constitueix la mobilització més gran pel dret a l'autodeterminació de Catalunya des que se celebrà la primera consulta sobre la independència, a Arenys de Munt, el 13 de setembre de 2009. I resulta encara més destacable si tenim present que, després que el Tribunal Constitucional espanyol deixés sense efecte el decret de convocatòria de la consulta per la Generalitat, ha estat la mateixa societat civil que n'ha assumit l'organització. L'altra cara de la moneda, però, és que les xifres de participació assolides (33%) fan difícil de legitimar políticament mesures com una declaració d'independència. Pertany a l'àmbit de l'especulació la qüestió de si una consulta organitzada per la Generalitat, amb el preu d'incórrer en un acte de desobediència institucional, hauria permès d'assolir una participació suficient per a superar el llindar del 50%, a partir del qual els dubtes sobre la legitimitat de mesures unilaterals basades en els resultats s'esllangueixen. En canvi, és una mera constatació l'afirmació que, davant l'actitud dels òrgans centrals de l'Estat espanyol, una solució a les reivindicacions expressades per la majoria de la societat catalana exigeix que, en algun moment, les institucions catalanes travessin el Rubicó de la desobediència institucional.

Entrevista d'Ariane Kamio.

 

Joseba Sarrionandia ha compost textos expressament perquè siguin musicats. Diu que no són poemes, que poden ser textos d'un altre gènere. Siguin el que siguin, l'escriptor d'Iurreta hi tracta molts temes, des de la situació econòmica fins a l'actualitat política. Presenta les creacions originals basques amb els textos traduïts per ell mateix, vestits de tons diferents. En aquestes línies explica a la revista basca 7K algunes pinzellades del seu nou treball i el seu punt de vista sobre altres temes diversos.

«Els pobles són imaginació i voluntat. Com no ens hem d’imaginar una Euskal Herria independent?»

El furor dels mitjans occidentals sobre les dones que combaten l'ISIS és sensacionalista, miop, orientalista i menysté una lluita important.

 

Una jove kurda anomenada "Rehana" ha rebut una gran atenció dels mitjans en els últims dies, després que van sorgir informacions dient que havia matat més d'un centenar de combatents de l'ISIS -ella sola. Una foto de la bellesa somrient, vestida amb uniforme de combat i portant un rifle, encara està donant la volta al món per les xarxes socials. Tot i que les circumstàncies de Rehana segueixzen sense confirmar, la sobreabundància d'atenció que ha rebut planteja diverses qüestions importants. Se suma a la plètora d'informacions sobre glamurosos batallons de dones que s'enfronten als combatents de l'ISIS, amb poca atenció als plantejaments polítics d'aquestes valentes dones.

Quan l'any 1946 Josep Trueta va publicar The Spirit of Catalonia tot just s'havia acabat la contesa mundial i encara existia un bri d'esperança que les potències aliades farien caure la dictadura franquista.

 

Per argumentar a favor de la causa catalana, l'il·lustre metge repassava i resumia en l'obra la història d'aquest poble seu, i hi recollia amb naturalitat els fets i els grans noms del passat que havien fet dels catalans uns "bons europeus". Trueta volia convèncer les potències occidentals -especialment Anglaterra, on s'havia establert- que Catalonia no es mereixia estar sota el jou del feixisme, adduint que històricament havia demostrat el seu caràcter avançat, humanista i democràtic. Aquest discurs, òbviament, requeria una relat històric interessat -idealitzat, sens dubte- que poguera fer convergir la història del poble català amb la de les democràcies liberals, eufòriques per la victòria en la contesa mundial i convençudes de la seua superioritat moral.

 Conversem amb Mikel Aramendi, antic militant de l'esquerra radical basca i comentarista polític internacional de la premsa èuscara. L'entrevista va tenir lloc en una granja del centre de Donostia el proppassat 1 d'octubre.

 

Sembla que les relacions entre el món occidental i Rússia es compliquen un altre cop...

 

Sí, penso que enguany, que es compleix el vint-i-cinquè aniversari de la implosió del bloc oriental, el perfil del nou món europeu, d'alguna manera s'ha aclarit. I aquest perfil és molt semblant al de l'Europa clàssica, on hi havia algunes potències continentals que s'aliaven i lluitaven entre si. De moment, és clar, sense arribar a la guerra, però sí, en una confrontació continuada d'interessos i, segurament, el fet de conèixer la política del segle xix esdevé imprescindible per a entendre la política del segle xxi.

Al llarg d’aquestes últimes setmanes s’ha escrit molt sobre Kobanê. Pot ser que ja estigui narrada tota la informació al voltant de la massacre. Però sospito que Kobanê ha nascut massa tard al món, diria que el món ha “descobert” massa tard aquesta petita illa de l’esperança. Però que va succeir abans del setge dels fonamentalistes de l’Estat Islàmic?

"La divisió sexual i social del treball, la precarietat laboral i social son elements necessaris pel desenvolupament capitalista.
La lluita per un lloc de treball digne ens permet el debat sobre la reducció de la jornada laboral i el dret a gaudir de temps propi per a l'alliberament personal i social".

S. Federici


 

El dret a una feina assalariada va ser un dels eixos centrals del feminisme revolucionari dels anys setanta, juntament amb el repartiment de tots els treballs (productiu i reproductiu), la socialització del treball reproductiu per assalariar les tasques de la llar, com també el dret de les dones a decidir sobre el seu cos.

Entrevista a Maren Mantovani, de Stop the Wall.

 

Fa pocs dies vam poder veure una imatge històrica: la visita del Govern d'unitat a Gaza. Quin significat i quines transcendència té aquesta fotografia i la pròpia formació de l'executiu?

 

Israel i els seus aliats porten més de 60 anys treballant per separar el poble palestí. No només per crear diverses faccions polítiques, també més directament per separar el poble palestí, ja siguin els que viuen sota ocupació a Gaza o Cisjordània, siguin els refugiats o siguin els palestins ciutadans d'Israel. Que en aquest context s'estigui buscant la unitat és sempre una cosa positiva.

Hi ha moltes formes d'enfotre-se'n de la gent i a CyU en són especialistes en gairebé tots els formats possibles. Hi tenen un art especial perquè després de riure's a la cara de qualsevol que els pugui generar diners, aquest qualsevol els torna a votar i votar i votar. Després de viure trenta anys enganyats pel càrtel Pujol, i veure com hi havia gent que tot i sentir-ho per la seva pròpia boca no es creia que era un lladre, acabem de viure la fotuda de pèl del 9N. CyU amb Mas al capdavant trenca la unitat dels partits sobiranistes per fer una consulta (ja rebaixada perquè no era un referèndum vinculant) i després de veure l'encorbatat mirar a càmera dient mentides i més mentides, gent que sap llegir i escriure acaba convençuda que el millor és fer això que proposa ara i unes plebiscitàries... que tothom demanava secretament el passat 11 de Setembre a Barcelona. Llàstima que ningú no ho va notar...

 

Àngel Ferrero Daniel Escribano

 

En cruïlles com les que condicionen la conjuntura actual del Principat, on els esdeveniments se succeeixen a una velocitat vertiginosa, es fa molt difícil escriure. La recent dimissió del vocal de la comissió de control de la consulta del 9 de novembre proposat per ICV-EUiA, Joaquim Brugé, catedràtic de ciència política de la UAB i expert en processos de participació democràtica, ha fet palesa una d'aquestes cruïlles. 

Al juny de 2013 la Unió Europea i els EUA van iniciar les negociacions per a promoure un Tractat Transatlàntic de «lliure» comerç i inversions (conegut per les seves sigles en anglès com a TTIP).

A través del TTIP, el gran capital europeu format per la indústria automobilística, la farmacèutica, l'agroalimentària, la de l'energia, de serveis i la financera, entre d'altres, poden manllevar la sobirania estatal per reduir costos i retards "innecessaris" [sic] i passar per sobre de les legislacions que emanen dels seus pobles, fent front al creixement econòmic d'Àsia i iniciant una guerra comercial contra els interessos de la Xina, Rússia o l'Índia.

Si, finalment, aquest Tractat s'aprova, es crearà la zona de lliure comerç més gran del món. La legislació que se'n derivarà planteja una amenaça seriosa per a la protecció mediambiental i per a la salvaguarda dels drets i dels serveis públics, ja que variaran les regulacions socials, laborals, ambientals i de seguretat sanitària i dels drets de propietat intel·lectual. Un aspecte que resulta encara més preocupant del TTIP és que qualsevol inversor privat internacional podrà desafiar, a través dels tribunals, qualsevol legislació estatal que sigui «nociva» per als seus interessos -com la prohibició del fracking o una regulació sanitària  determinada-, passant per sobre de la sobirania popular.

MONOGRÀFIC: Tractat transatlàntic sobre comerç i inversió (TTIP)

  • TTIP: l'acord comercial i d'inversions entre la UE i els EUA
    Escrit per
    TTIP: l'acord comercial i d'inversions entre la UE i els EUA

    Introducció

    TTIP és en anglès un acrònim pompós: Transatlantic Trade and Investment Partnership; en català també és un embarbussament: Tractat de lliure comerç i d'inversions entre els Estats Units i la Unió Europea. A més, allò que semblava incomprensible, comença a fer por a mesura que el seu significat es va coneixent.

    a Tractat transatlàntic sobre comerç i inversió (TTIP) Llegeix 1156 vegades
  • Un acord transatlàntic (i corporatiu)
    Escrit per
    Un acord transatlàntic (i corporatiu)

    Tom Kucharz i Luis Rico

    El Tractat de lliure comerç entre els Estats Units i la Unió Europea (TTIP) és un intent de recuperació de l'hegemonia occidental al món, liberalitzant encara més l'economia i el comerç. Però aquesta nova fugida cap endavant planteja nombroses i greus amenaces per a la població, la democràcia i el medi ambient, en concentrar encara més, el poder econòmic i polític en mans de les elits comercials i financeres a banda i banda de l'Atlàntic.

    a Tractat transatlàntic sobre comerç i inversió (TTIP) Llegeix 720 vegades
  • Apunts sobre el tractat de lliure comerç UE-EUA.
    Escrit per
    Apunts sobre el tractat de lliure comerç UE-EUA.

    Des de la Segona Guerra Mundial, l'eliminació de les barreres a la inversió i al comerç internacionals ha estat fonamental per al projecte hegemònic nord-americà.iEl conflicte entre els dos blocs geopolítics de la guerra freda obligà Occident a tolerar ―i fins i tot impulsar― models desenvolupistesi proteccionistes per mantenir l'estabilitat i la pau social en els països avançats i el consens dels països nascuts de la descomposició de vells imperis. No obstant això, amb la progressiva erosió del moviment obrer, aquests compromisos han esdevingut innecessaris: tots els governs han passat a prioritzar en la seva política econòmica l'atracció de la inversió estrangera i la captura de mercats d'exportació, alimentant una dinàmica de competència entre països que no deriva, com abans, en una guerra entre interessos imperials, sinó en una creixent acomodació a la voluntat i interessos del capital transnacional. Aquest procés, que ha tingut en l'FMI i el Banc Mundial seus millors guardians, va ser harmonitzat en el camp comercial i inversor amb els acords multilaterals de la Ronda d'Uruguai (1986-1995), que van portar a la formació de l'Organització Mundial del Comerç (OMC).

    a Tractat transatlàntic sobre comerç i inversió (TTIP) Llegeix 604 vegades
  • Les creixents divisions a Europa i la necessitat d’una alternativa radical a les polítiques de la UE
    Escrit per
    Les creixents divisions a Europa i la necessitat d’una alternativa radical a les polítiques de la UE

    La competitivitat externa com a solució a la crisi econòmica?

    Amb un creixement del PIB d’aproximadament el 2 % anual per al període 2012-2013, els resultats de l’economia mundial s’han mantingut per sota de les mitjanes a llarg termini des de l’esclat de la crisi financera mundial, el 2007. De la mateixa manera, el creixement del comerç mundial, que havia doblat el creixement del PIB durant els últims 20 anys, es va reduir a aproximadament el 2,0%, el 2012. Una bona part d’aquesta caiguda de l’activitat econòmica mundial es pot atribuir a la crisi econòmica de la UE. Les importacions de la UE procedents de la resta del món s’han recuperat molt lentament des que van caure, el 2009, mentre que les exportacions a la resta del món han recuperat ràpidament el seu impuls. Com a conseqüència, al 2012, el superàvit de la balança de comercial de la UE de 255 bilions d’euros (UE27, comerç de béns i serveis) s’ha multiplicat per vuit des de 2008. Per 2013, es preveu que el superàvit augmenti encara més. Atès que el creixement del comerç mundial s’estanca, cal destacar, d’aquesta evolució, la posició econòmica exterior de la UE. En primer lloc, es pot atribuir a la paralització de la demanda d’importacions a la UE, especialment en els països afectats per la crisi. En segon lloc i, més important, té a veure amb el creixement accentuat de les exportacions, no només als països tradicionalment exportadors, al voltant d’Alemanya, sinó també als països afectats per la crisi, com l’Estat espanyol i Grècia. Alemanya va registrar una balança comercial de gairebé 140 bilions d'euros al 2012 i, des del 2008, ha superat el doble del seu superàvit amb la resta del món. Entre el 2008 i el 2012, les exportacions fora de la UE van créixer un 43% a l’Estat espanyol i un 146 % a Grèciai.

    a Tractat transatlàntic sobre comerç i inversió (TTIP) Llegeix 379 vegades

 

Fes-te ja amb el nou PERSPECTIVES!

El preu de la salut

Ja podeu llegir la darrera publicació d'Espai Fàbrica "El preu de la salut. Interessos, classe i model sanitari"

Monogràfic