Conversem amb Mikel Aramendi, antic militant de l'esquerra radical basca i comentarista polític internacional de la premsa èuscara. L'entrevista va tenir lloc en una granja del centre de Donostia el proppassat 1 d'octubre.

 

Sembla que les relacions entre el món occidental i Rússia es compliquen un altre cop...

 

Sí, penso que enguany, que es compleix el vint-i-cinquè aniversari de la implosió del bloc oriental, el perfil del nou món europeu, d'alguna manera s'ha aclarit. I aquest perfil és molt semblant al de l'Europa clàssica, on hi havia algunes potències continentals que s'aliaven i lluitaven entre si. De moment, és clar, sense arribar a la guerra, però sí, en una confrontació continuada d'interessos i, segurament, el fet de conèixer la política del segle xix esdevé imprescindible per a entendre la política del segle xxi.

Al llarg d’aquestes últimes setmanes s’ha escrit molt sobre Kobanê. Pot ser que ja estigui narrada tota la informació al voltant de la massacre. Però sospito que Kobanê ha nascut massa tard al món, diria que el món ha “descobert” massa tard aquesta petita illa de l’esperança. Però que va succeir abans del setge dels fonamentalistes de l’Estat Islàmic?

"La divisió sexual i social del treball, la precarietat laboral i social son elements necessaris pel desenvolupament capitalista.
La lluita per un lloc de treball digne ens permet el debat sobre la reducció de la jornada laboral i el dret a gaudir de temps propi per a l'alliberament personal i social".

S. Federici


 

El dret a una feina assalariada va ser un dels eixos centrals del feminisme revolucionari dels anys setanta, juntament amb el repartiment de tots els treballs (productiu i reproductiu), la socialització del treball reproductiu per assalariar les tasques de la llar, com també el dret de les dones a decidir sobre el seu cos.

Entrevista a Maren Mantovani, de Stop the Wall.

 

Fa pocs dies vam poder veure una imatge històrica: la visita del Govern d'unitat a Gaza. Quin significat i quines transcendència té aquesta fotografia i la pròpia formació de l'executiu?

 

Israel i els seus aliats porten més de 60 anys treballant per separar el poble palestí. No només per crear diverses faccions polítiques, també més directament per separar el poble palestí, ja siguin els que viuen sota ocupació a Gaza o Cisjordània, siguin els refugiats o siguin els palestins ciutadans d'Israel. Que en aquest context s'estigui buscant la unitat és sempre una cosa positiva.

Hi ha moltes formes d'enfotre-se'n de la gent i a CyU en són especialistes en gairebé tots els formats possibles. Hi tenen un art especial perquè després de riure's a la cara de qualsevol que els pugui generar diners, aquest qualsevol els torna a votar i votar i votar. Després de viure trenta anys enganyats pel càrtel Pujol, i veure com hi havia gent que tot i sentir-ho per la seva pròpia boca no es creia que era un lladre, acabem de viure la fotuda de pèl del 9N. CyU amb Mas al capdavant trenca la unitat dels partits sobiranistes per fer una consulta (ja rebaixada perquè no era un referèndum vinculant) i després de veure l'encorbatat mirar a càmera dient mentides i més mentides, gent que sap llegir i escriure acaba convençuda que el millor és fer això que proposa ara i unes plebiscitàries... que tothom demanava secretament el passat 11 de Setembre a Barcelona. Llàstima que ningú no ho va notar...

 

Àngel Ferrero Daniel Escribano

 

En cruïlles com les que condicionen la conjuntura actual del Principat, on els esdeveniments se succeeixen a una velocitat vertiginosa, es fa molt difícil escriure. La recent dimissió del vocal de la comissió de control de la consulta del 9 de novembre proposat per ICV-EUiA, Joaquim Brugé, catedràtic de ciència política de la UAB i expert en processos de participació democràtica, ha fet palesa una d'aquestes cruïlles. 

Al juny de 2013 la Unió Europea i els EUA van iniciar les negociacions per a promoure un Tractat Transatlàntic de «lliure» comerç i inversions (conegut per les seves sigles en anglès com a TTIP).

A través del TTIP, el gran capital europeu format per la indústria automobilística, la farmacèutica, l'agroalimentària, la de l'energia, de serveis i la financera, entre d'altres, poden manllevar la sobirania estatal per reduir costos i retards "innecessaris" [sic] i passar per sobre de les legislacions que emanen dels seus pobles, fent front al creixement econòmic d'Àsia i iniciant una guerra comercial contra els interessos de la Xina, Rússia o l'Índia.

Si, finalment, aquest Tractat s'aprova, es crearà la zona de lliure comerç més gran del món. La legislació que se'n derivarà planteja una amenaça seriosa per a la protecció mediambiental i per a la salvaguarda dels drets i dels serveis públics, ja que variaran les regulacions socials, laborals, ambientals i de seguretat sanitària i dels drets de propietat intel·lectual. Un aspecte que resulta encara més preocupant del TTIP és que qualsevol inversor privat internacional podrà desafiar, a través dels tribunals, qualsevol legislació estatal que sigui «nociva» per als seus interessos -com la prohibició del fracking o una regulació sanitària  determinada-, passant per sobre de la sobirania popular.

MONOGRÀFIC: Tractat transatlàntic sobre comerç i inversió (TTIP)

  • TTIP: l'acord comercial i d'inversions entre la UE i els EUA
    Escrit per
    TTIP: l'acord comercial i d'inversions entre la UE i els EUA

    Introducció

    TTIP és en anglès un acrònim pompós: Transatlantic Trade and Investment Partnership; en català també és un embarbussament: Tractat de lliure comerç i d'inversions entre els Estats Units i la Unió Europea. A més, allò que semblava incomprensible, comença a fer por a mesura que el seu significat es va coneixent.

    a Tractat transatlàntic sobre comerç i inversió (TTIP) Llegeix 743 vegades
  • Un acord transatlàntic (i corporatiu)
    Escrit per
    Un acord transatlàntic (i corporatiu)

    Tom Kucharz i Luis Rico

    El Tractat de lliure comerç entre els Estats Units i la Unió Europea (TTIP) és un intent de recuperació de l'hegemonia occidental al món, liberalitzant encara més l'economia i el comerç. Però aquesta nova fugida cap endavant planteja nombroses i greus amenaces per a la població, la democràcia i el medi ambient, en concentrar encara més, el poder econòmic i polític en mans de les elits comercials i financeres a banda i banda de l'Atlàntic.

    a Tractat transatlàntic sobre comerç i inversió (TTIP) Llegeix 474 vegades
  • Apunts sobre el tractat de lliure comerç UE-EUA.
    Escrit per
    Apunts sobre el tractat de lliure comerç UE-EUA.

    Des de la Segona Guerra Mundial, l'eliminació de les barreres a la inversió i al comerç internacionals ha estat fonamental per al projecte hegemònic nord-americà.iEl conflicte entre els dos blocs geopolítics de la guerra freda obligà Occident a tolerar ―i fins i tot impulsar― models desenvolupistesi proteccionistes per mantenir l'estabilitat i la pau social en els països avançats i el consens dels països nascuts de la descomposició de vells imperis. No obstant això, amb la progressiva erosió del moviment obrer, aquests compromisos han esdevingut innecessaris: tots els governs han passat a prioritzar en la seva política econòmica l'atracció de la inversió estrangera i la captura de mercats d'exportació, alimentant una dinàmica de competència entre països que no deriva, com abans, en una guerra entre interessos imperials, sinó en una creixent acomodació a la voluntat i interessos del capital transnacional. Aquest procés, que ha tingut en l'FMI i el Banc Mundial seus millors guardians, va ser harmonitzat en el camp comercial i inversor amb els acords multilaterals de la Ronda d'Uruguai (1986-1995), que van portar a la formació de l'Organització Mundial del Comerç (OMC).

    a Tractat transatlàntic sobre comerç i inversió (TTIP) Llegeix 326 vegades
  • Les creixents divisions a Europa i la necessitat d’una alternativa radical a les polítiques de la UE
    Escrit per
    Les creixents divisions a Europa i la necessitat d’una alternativa radical a les polítiques de la UE

    La competitivitat externa com a solució a la crisi econòmica?

    Amb un creixement del PIB d’aproximadament el 2 % anual per al període 2012-2013, els resultats de l’economia mundial s’han mantingut per sota de les mitjanes a llarg termini des de l’esclat de la crisi financera mundial, el 2007. De la mateixa manera, el creixement del comerç mundial, que havia doblat el creixement del PIB durant els últims 20 anys, es va reduir a aproximadament el 2,0%, el 2012. Una bona part d’aquesta caiguda de l’activitat econòmica mundial es pot atribuir a la crisi econòmica de la UE. Les importacions de la UE procedents de la resta del món s’han recuperat molt lentament des que van caure, el 2009, mentre que les exportacions a la resta del món han recuperat ràpidament el seu impuls. Com a conseqüència, al 2012, el superàvit de la balança de comercial de la UE de 255 bilions d’euros (UE27, comerç de béns i serveis) s’ha multiplicat per vuit des de 2008. Per 2013, es preveu que el superàvit augmenti encara més. Atès que el creixement del comerç mundial s’estanca, cal destacar, d’aquesta evolució, la posició econòmica exterior de la UE. En primer lloc, es pot atribuir a la paralització de la demanda d’importacions a la UE, especialment en els països afectats per la crisi. En segon lloc i, més important, té a veure amb el creixement accentuat de les exportacions, no només als països tradicionalment exportadors, al voltant d’Alemanya, sinó també als països afectats per la crisi, com l’Estat espanyol i Grècia. Alemanya va registrar una balança comercial de gairebé 140 bilions d'euros al 2012 i, des del 2008, ha superat el doble del seu superàvit amb la resta del món. Entre el 2008 i el 2012, les exportacions fora de la UE van créixer un 43% a l’Estat espanyol i un 146 % a Grèciai.

    a Tractat transatlàntic sobre comerç i inversió (TTIP) Llegeix 166 vegades

 

Tard o d’hora havia de sortir, i pocs dubtes hi havia de que fos a La Vanguardia, la veu del pont aeri i les anades i tornades amb AVE a Madrid pagades amb targeta. La informació que s’hi publica, sempre en nom del Rei com si del DOGC es tractés, s’ha d’agafar amb pinces, però mai menystenir. Tot sovint, al paper de Can Godó s’hi publica, a tall de confirmació oficiosa, allò que a molta gent li ronda pel cap. La portada d’avui és un d’aquests casos: “Mas sospesa una consulta alternativa a la suspendida. El Goverm trabaja en una votación con ayuda de ayuntamientos y la ANC” (perdoneu, la versió en català sempre és la traduïda i me’n refio menys).

 

Sóc un treballador públic. I ho sóc, Artur, malgrat les polítiques que ha promogut el teu govern que, ho recordes?, deies que era dels “millors”. He tingut la sort de no ser dels un dels 400 professors que a la meva universitat han perdut la feina des de l’any 2011. Tot i que he patit en carn pròpia la sostracció d’una paga extra, com la resta dels treballadors públics depenents de la Generalitat que tu governes. I la pèrdua d’un seguit de mesures socials, com ara els tiquets menjador que l’empresa on treballo ha retirat, diuen que com a conseqüència de les retallades de pressupost que has anat aplicant any rere any.

Durant el franquisme la gent parlava català al camp del Barça. I Terra lliure es va donar a conèixer l'any 1981 llençant octavetes al Camp Nou. I el Concert de Lluís Llach i tantes altres coses més. I el Barça és primer de tot un negoci, i les xifres milionàries, i Qtar Airways.

Aquest dijous, el CatSalut va donar llum verda a la creació del Consorci sanitari de Lleida. El dimecres, el consell de direcció del CatSalut havia aprovat una primera proposta d’estatuts i conveni per a la constitució de l’ens amb els vots en contra dels sindicats. El consorci, diuen, estarà sotmès al dret públic però la lletra del conveni desgraciadament és una altra. A ninguna ens ha estranyat que si es tirava endavant l’esquarterament de l’ICS el que havia de quedar garantit és que no hi hauria cap control previ de les despeses que l’ens gasti, i que el control democràtic quedaria condicionat al què les auditories posteriors considerin. Per nosaltres el Consorci de Lleida, l’esquarterament de l’ICS, formen part d'una estratègia de privatització per segments o per territoris.

El treball precari és un concepte central dins les discussions al si del moviment sobre la reorganització capitalista del treball i les relacions de classe en l'actual economia global. Silvia Federici analitza el potencial i els límits d'aquest concepte com a eina analítica i organitzativa. Defensa que el treball reproductiu és un continent ocult de treball i lluita que el moviment ha de reconèixer en la seva activitat política, si del que es tracta és d'abordar les qüestions clau a què ens enfrontem a l'hora d'organitzar una alternativa a la societat capitalista. Com lluitem contra el treball reproductiu sense destruir-nos a nosaltres mateixes i les nostres comunitats? Com creem un moviment que s'autoreprodueixi? Com superem les jerarquies sexuals, racials i generacionals construïdes a partir del salari?

 

Aquesta conferència es va pronunciar el 28 d'octubre de 2006 a la llibreria Bluestockings Radical Bookstore de Nova York, en el marc dels debats This is Forever: From Inquiry to Refusal

 

Fes-te ja amb el nou PERSPECTIVES!

El preu de la salut

Ja podeu llegir la darrera publicació d'Espai Fàbrica "El preu de la salut. Interessos, classe i model sanitari"

Monogràfic